Una vegada el planejador ja està enlairat el pilot depen de les corrents d’aire ascendents per mantenir-se al màxim de temps possible a l’aire. Els tipus de vol són:
- Aprofitament de les corrents d’aire tèrmiques: Les tèrmicques són corrents d’aire calent ascendents i quan el pilot vola sobre una d’elles, el planejador va guanyant alçada. Aquestes corrents s’identifiquen perquè es formen uns nuvols anomenats cúmuls. Per mantenir-se a dins d’aquesta corrent ascendent el pilot traça un recorrecut en forma d’èlix per apropar-se al seu centre. Les corrents ascendents es formen, majoritàriament, passat el migdia perquè el sol ja ha escalfat el terreny. Es solen trobar en zones de poca vegetació en dies calorosos i és habitual volar rodejat de voltors, ja que aquestes aus també aprofiten aquesta corrent ascendent.
- Vol orogàfic: És un bon recurs en els dies d’hivern ja que no es formen tantes corrents tèrmiques perquè les hores de sol disminueixen. El vol orogràfic es pot dur a terme quan una corrent d’aire bufa perpendicularment contre una muntanya. Quan passa això, el vent es deforma i crea una corrent ascendent. El que ha de fer el pilot per aprofitar-ho és volar paral·lelament a la muntanya i, quan aquesta s’acabi, girar i tornar a fer-la però en sentit contrari. Aquest tipus de vol també es diu volar fent vuits.
- Aprofitant les onades de l’aire: És la manera més espectacular de volar amb un planejador. Quan el vent xoca amb una gran muntanya o serralada es formen, a derrera d’elles, unes grans ondulacions. Si el pilot aconsegueix posicionar-se just en el lloc on l’onada ascendeix, puja amb ella, com si surfegés a l’aire. Amb aquest tipus de vol es pot aconseguir volar a grans alçades.
3.4- Tipus de planejadors
Trobem tres tipus de planejadors:
- Els planejadros primaris: s’usan per a entrenament. Són molt simples, formats únicament per una carcassa central en la quan van unides les ales i els dispositius de control. El pilot es siuta en un seient desprotegit al capdavant de la carcassa.
- Els planejadors de carga: Estan pensats per ús militar o civil. Són aeronaus de gran mida, dissenyats per transportar gran pes. Van ser construits per anar derrere d’un potent avió i així incrementar la capacitat de càrrega d’aquest. Els grans avantatges dels planejadors de carga són que poden transportar grans quantitats de pes i que la seva flexivilitat li permet aterrar a velocitats molt baixes i a llocs on altres aeronaus no poden arrivar.
- Els velers: Són construïts com avions ordinaris, amb un fuselatge i una cabina tancada. Estàn pensats per aconseguir la màxima eficiencia aerodinàmica.
3.5- Parts d’un planejador
Les parts bàsiques d’un planejador són les ales; els estabilitzadors, l’horitzontal o timó de profunditat i el vertical o timó de direcció i el fuselatge, a on s’allotga el pilot i el tren d’aterratge.
L’amplada de les ales és la corda alar i la secció de la ala és el perfil alar. La forma del perfil alar és la que crearà la força de sustentació. De la part superior de les ales se’n diu EXTRADÓS i de la inferior INTRADÓS.
(Borde de ataque i de fuga)
La primera part és una ampliació del que ja havia fet.
